Facilitant la vida on-line

La usabilitat a les webs és un dels aspectes que més es tenen en compte a l’hora de crear una pàgina web. És important que quan obrim una pàgina, siguem capaços de navegar per ella sense cap tipus de esforç o complicació. Això ens aportarà una satisfacció i recordarem aquesta web per un altra cop.

Si, pel contrari, entrem a una web i tot és un caos, al principi intentarem buscar un menú o algun lloc a on clicar... Fins un punt, que acabarem sortint i cercant una alternativa a aquesta web. Per això, és necessari tenir molt en compte alguns criteris d’arquitectura digital: un menú clarament visible i fàcil de navegar, una estructura simple i senzilla, imatges col·locades de manera que no interrompin... Així, penso que és molt important comptar amb ajut professional a l’hora de crear un espai web, ja que la inversió es traduirà en satisfacció dels usuaris.

Fa uns dies vaig trobar una notícia referent a aquest tema: “Clickair renova la seva web amb prestacions ampliades”. Aquesta renovació es tracta d’un nou disseny i una nova manera de comprar bitllets d’avió, molt més simple que abans (tot i que ja era força). Entre les noves eines que incorpora, una que ens permet introduir els diners que tenim per trobar “el vol ideal”. Una altra novetat és el mapa de destinacions: abans es tractava d’una llista de noms de destinacions; ara trobem un mapa a on es poden consultar els preus de cadascun dels llocs i les últimes ofertes. Tot això, de manera molt ordenada i simple

Des de Clickair es mostra un interès cap al benefici dels usuaris. Sota el lema “Vuela inteligente”, l’empresa pretén ser líder en compra de bitllets on-line i, segons ells, donar la millor facilitat de compra és la manera de conseguir-ho.

Espanya, acusada per saturació publicitària

La Comisió Europea ha decidit portar Espanya davant el Tribunal de Justicia de Luxemburg, acusada de saturar de publicitat el panorama televisiu. Es veu que ja fa temps es donà un avís per tal que les cadenes, tant públiques com privades, controlessin els minuts de publicitat, cosa que no s’ha respectat.

Viviane Reding, comissaria responsable de Societat de la Informació, ha lamentat aquest fet, però assegura que “Espanya no ha complert amb els marges legals, a pesar de ser avisada diversos cops”. Diu que els 12 minuts de publicitat legal no es sobrepassen mínimament, sinó que a vegades arriba fins i tot a 5 minuts de més.

En la meva opinió, això és un fet força negatiu, per dos motius: primer, es satura la televisió de publicitat, amb el conseqüent gast econòmic. D’altra banda, i penso que molt més important, les conseqüències que té això per les cadenes de televisió en relació amb els telespectadors. Aquests, enfront a quasi un quart d’hora de publicitat i amb la conseqënt desesperació, acaben fent zapping o apagant la tele. Si algú, per exemple, està veient una pel·lícula per avorriment, però realment no està “enganxat”, la publicitat se li farà interminable i acabarà marxant.

Segons la Comissió Europea, Espanya era conscient d’aquest fet des de fa més d’un any, però no va arribar a prendre mesures en cap moment. Sembla ser que els beneficis en publicitat es decanten a la balança enfront de la audiència, cosa que s'hauria de revisar...

El viral i l’spot televisiu

Potser és un dels dilemes que tenen els anunciants a l’hora de llançar l’anunci del seu producte: fem spot de televisió o campanya viral? Fa temps, els anunciants penjaven l’spot a Youtube i resaven perquè tingués rellevància... amb una mica de sort l’spot era bó i despertava interès: es creaven foros, blogs on es comentava, es creava un boca-orella, etc. Personalment, penso que no s’ha d’escollir entre un o l’altre, sinó que s’ha de crear una campanya amb els dos. Però no es tracta de penjar l’spot a Youtube i esperar, sinó crear una versió adaptada al mitjà digital. La televisió i l’on-line no tenen les mateixes característiques ni molt menys el mateix públic; per tant, s’han de fer versions diferents.

Com a exemple, he trobat un spot, de l’anunciant GuitarHeroes. A la versió televisiva, apareixen quatre superestrelles de l’esport: Kobe Bryant, Michael Phelps, Tony Hawk i Alex Rodríguez. Els quatre interpreten, de manera molt animada i graciosa, una peça musical, cadascú amb un instrument. Finalment, l’spot tanca amb l’eslògan: GuitarHero: World Tour.

A la versió viral, el concepte és el mateix, però canviant els protagonistes per Heidi Klum. El mateix saló, la mateixa taula, la mateixa forma d’actuar... però amb Heidi Klum. Una idea, sens dubte, dirigida als internautes, mentre que la primera versió era pensada per televisió per abarcar més públic de diferents perfils.

El resultat, 5000 visualitzacions el primer per 1.500.000 el de la Heidi. Casualitat? O estratègia on-line?

Versió televisiva: http://www.youtube.com/watch?v=AAgj5eKm8kg
Versió viral: http://www.youtube.com/watch?v=i4x1ORED5uY

Creix l’on-line

És el que recull l’associació Interactive Advertising Bureau, que representa a la publicitat interactiva a Espanya. Les inversions al mitjà digital segueixen creixent, mentre els altres mitjans veuen com la crisi segueix afectant. Així, durant la primera meitat de 2008, la inversió se situa en 307,24 milions, quasi un 40% més que l’any passat, cosa molt positiva en una època on les inversions publicitàries baixen i baixen.

Això demostra també la maduresa que està vivint el mitjà interactiu: els enllaços patrocinats i els formats gràfics representen la major inversió i han registrat un creixement del 19,13% i del 15,22% respectivament. Es tracta d’un fet molt positiu, ja que les inversions espanyoles al mitjà interactiu comencen a assemblar-se a les d'altres països més desenvolupats al mitjà interactiu, com és el cas de Regne Unit o Alemanya.

Els principals anunciants durant aquest primer període de 2008 han estat Iberia, ING Direct, Renault, Vodafone y Fox, mentre que els llocs web amb més índex de publicació de publicitat han estat els destinats a Transports, Viatges y Turisme (17,01% del total), Finances (11,41%), Automoció (10,92%), Telecomunicacions (9,52%) y Mitjans de Comunicació, Ensenyament y Cultura (9,08%).

Tot això ens porta a una reflexió. Fa anys, quan es produïa una crisi econòmica nacional, el primer que es veia afectat era la publicitat. Si més no ara també es veu força afectada, veiem com les inversions al mitjà interactiu augmenten, el que demostra la importància de la publicitat per un anunciant. A pesar de la crisi, és important seguir mantenint una comunicació amb el públic; potser, el l'interactiu és el mitjà més eficaç, ja que no suposa un preu tan elevat com la televisió, però arriba a una gran quantitat de gent.

I, davant això, mitjans com la televisió veuen les seves inversions afectades. Potser una solució seria baixar les tarifes...

“Manifiesto del tren de claves”

95 tesis. 95 afirmacions lògiques, coherents i que ens podem arribar a fer pensar moltíssim. Començo a llegir i arribo fins al nombre 6, que em crida l’atenció. En una frase curta, senzilla i simple em revetlla la clau de l’èxit d’Internet: “La Internet hace posible tener conversaciones entre seres humanos que simplemente eran imposibles en la era de los medios masivos de comunicación”. Aquí ho tenim: Internet ens ha fet possible l’impossible fa uns anys. Podem comunicar-nos amb gent d’arreu del món, enviar arxius, fotografies, visualitzar vídeos que acaba de penjar algú d’un altre continent... Simplement és això. Internet ens fa la vida fàcil, còmode.

Seguim llegint. Arribem a la tesi nombre 9: “Las conversaciones en red hacen posible el surgimiento de nuevas y poderosas formas de organización social y de intercambio de conocimientos”. Com és el cas de Facebook, Twenty, MySpace… Xarxes socials que ens ajuden a conèixer gent, descobrir nous horitzons i, sobretot, aprendre. Coneixem l’estat d’ànim d’altra gent només entrant al nostre compte de Facebook; veiem fotos de la nit anterior i les comentem al moment amb els integrants de les fotos; ens unim a causes, agreguem nous amics... i tenim nous coneixements.

I finalment arribo fins la tesi nombre 36, que enganxo amb la 35: “Las empresas deben preguntarse a sí mismas hasta dónde llega su cultura corporativa”… “Pero primero, deben pertenecer a una comunidad”. Ens aporta això la futura clau d’èxit de les companyies? Les empreses han d’ampliar la seva visió, saber fins a on es pot arribar en l’àmbit de les noves comunicacions. Em pregunto: Seria bo que el director general d’una empresa creés un grup social al Facebook a on s’hi trobessin tots els seus treballadors? Si més no, innovador. Seria una forma de mantenir contacte directe amb els treballadors i, a més, donar a conèixer l’empresa d’una manera diferent. És el fet de pertànyer a una comunitat, ser membre d’alguna xarxa social per tal d’expandir el mercat i crear noves oportunitats.

Barack Obama: agregar com a amic

Ser el president dels Estats Units. Obama s’ha fet amb la presidència nord-americana a través d’una molt bona campanya publicitària: un vídeo promocional molt treballat que converteix els seus discursos en una cançó, eslògans memorables al estil de Kennedy, una imatge humil… i amics al Facebook. Ràpid van anar els dos candidats (Obama i McCain) a utilitzar aquestes xarxes socials per fer candidatura i arribar al major nombre possible de votants. A la primera setmana de setembre, Obama guanyava amb molt avantatge a candidat republicà: tenia 2.037.315 amics enfront dels 564.954 amics de McCain. Per la seva banda, Obama tenia 774.503 visites al MySpace, per només 198.063 de McCain.

Això demostra una clara expansió de les campanyes electorals. Si en aquestes, els dos candidats han fet un gran ús dels spots publicitaris, la xarxa no ha tingut menys protagonisme. Es podria dir que aquestes eleccions han fet història, però no només perquè ha guanyat un president de raça negra, sinó també per ésser pioneres a l’utilització de xarxes socials i eines digitals per arribar al públic votant.

Als darrers dies abans de les eleccions, Obama tenia ja més de tres milions d’amics a Facebook. Segons ell mateix, “si ets un polític compromès, has d’intentar arribar amb la teva ideologia a quanta mes gent millor”, cosa que permet Facebook, per exemple.

Això ens porta a qüestionar quina importància tindran altres eines socials com la web 2.0 a la futura comunicació política. S’acabaran les campanyes televisives? Deixarem de veure els famosos debats polítics cara a cara dels candidats? Si més no, penso que aviat podríem veure tot això a través de la pantalla d’ordinador, amb Youtube, per exemple.

Crisi! No se salva ningú...

Negar una crisi a aquestes alçades ja no és lògic. Tothom ho sap i, el que és pitjor, ho nota a la seva butxaca. La crisi ha arribat forta, i no hi ha cap sector que quedi fora. La publicitat, com és obvi, tampoc es lliura. Google Espanya, a través d’una conferència realitzada per Isabel Salazar, responsable del màrketing de producte de Google Espanya, assegura que internet serà l’únic mitjà que veurà les inversions augmentades durant els pròxims anys.

Més en concret, a través de Adwords, el servei de Google de posar anuncis per paraules, que no suposa una gran inversió per a una empresa i qualsevol pot anunciar-se al costat de gran anunciants. Ja fa temps que escoltem el nom d’aquest servei; el que és probable, però, és que quan més passi el temps és gent el conegui i inverteixi en anuncis a la web en comptes de mitjans tradicionals com són a televisió, la ràdio o la premsa.

Que ens diu això? Desapareixerà, a la llarga, la publicitat en medis tradicionals? Segons Salazar, no. Al meu parèixer, internet ha de servir com un mitjà complementari als demés. No podem posar només un anunci a la web i esperar fer-nos rics, ja que, a pesar que durant els darrers anys a connexió a la web ha crescut força, encara no és tothom que hi pot accedir. Per tant, és un risc força gran confiar només en e mitjà internet.

El que jo em pregunto és: dins cinquanta anys per posar un exemple, els anunciants fidels ara a la televisió o a revistes, migraran a internet?

Amo a Laura... i a la publicitat viral

El màrketing viral s'està convertint, en els darrers temps, en una de les opcions més atractives pels anunciants: publicitat difosa a través dels consumidors, és a dir, cost molt baix i una eficàcia provada. El cas que tots recordem és "Amo a Laura", potser la campanya per la qual una gran part de la societat es va interessar pel tema del màrketing viral. Recordo el primer cop que vaig veure el vídeo. Un amic meu me'l va mostrar, rient: "Mira això al Youtube: és molt bó!". I així el vídeo anava corrent de persona en persona, o de milions de persones en milions de persones. Però, algú sabia realment de que es tractava "Amo a Laura" en un primer moment?

Em sembla recordar que van haver de passar setmanes, fins que a final una responsable de MTV Espanya va donar una entrevista per aclarir que "Amo a Laura" no era més que una campanya de publicitat. "Publicitat? De què? Què anuncia?", es preguntaven molts... I així va començar a sortir a la llum la campanya al complert. A pesar d'això, la gent seguia mirant el vídeo i seguia rient amb ell. Una cançó enganxosa, uns personatges claus, un vestuari i ambientació massa cutres per ésser reals... En definitiva, un gran encert de vídeo que va funcionar de manera molt eficaç. Tant que no va quedar un sol informatiu o programa de televisió sense comentar-lo o fer entrevistes als seus protagonistes (Buenafuente). També recordo què, amb el temps, no sé si per qüestions de reflotar-lo o simplement per problemes, es va canviar una de les actrius del vídeo, al·legant "que era una pecadora".

Després d'aquest vídeo en van venir d'altres, aprofitant la tirada que tenien els vídeos de publicitat viral. Un exemple, "Levántate ZP", al qual se li robava la cadira a president del Govern. Però, així de bones a primeres, algú recorda quin producte publicitava "Levántate ZP"? Jo, no.

El que vull dir és que el màrketing viral pot arribar a ser na molt bona opció, sempre i quan quedi molt clar a la ment dels consumidors el que es publicita. Sinó, correm el risc que, a pesar que el cost sigui baix, ens quedem només amb un vídeo divertit i no recordem el producte o servei. Per la meva part, hem sembla que la publicitat viral té molt futur i es sabrà aprofitar sens dubte.

Eficàcia del banners?

És atractiu, visual, divertit, creatiu, innovador... Un banner és una forma diferent de fer publicitat, de captar l'atenció. Per tal de parar-nos a veure algun d'aquests gifts animats, ha de ser suficientment atractiu a la vista i al oïda. D'altra banda, suposa molta més planificació que un anunci als mitjans televisió, ràdio o premsa, ja que Internet és un món molt més diversificat i ampli. Per tant, la complicació a l'hora de crear un banner és doble: per una banda, l’immens estudi del perfil de consumidor que suposa, ja que si tenim un bon banner i el col·loquem a un lloc equivocat, no tindrem èxit. D'altra banda, la creativitat. L'objectiu perseguit és que a la gent li agradi el nostre banner, inclòs que el vulgui veure més d'un cop. Per això, penso que una cosa important és que aporti interactivitat, que el cibernauta ajudi a que el banner funcioni.

A pesar d'això, tampoc hem de sobrecarregar al cibernauta de informació a través de banners, ja que es produirà l'efecte "ceguesa al banner". Es tracta d'un tret psicològic que fa que, una vegada rebem molts estímuls visuals, com per exemple d'un banner, l'ignorem sense adonar-nos. Així, per més cops que li posem al davant del navegant, no li prestarà atenció.

Des dels inicis de la publicitat a Internet, els banners han evolucionat força. Ara, i per ràbia de molts, a vegades obrim una pàgina web i ens trobem amb un banner que hem de veure obligatòriament per accedir a la web, ja que ocupa tota la pantalla. Molts cops no es troba el botó de "tancar", el que fa que ens desesperem i que, jo penso, inclòs li agafem rencor a la marca que n'és protagonista.
A mi em sembla que les coses no s'han de fer així. Un banner s'ha de veure perquè és interessant, bonic o graciós, i no perquè ens obliguen a veure'l. Per tant, penso que els banners són un suport molt útil per les marques una vegada feta la investigació prèvia; a on millor que anunciar-se que a Internet?

Youtube segueix creixent

És l'última eina que ha incorporat Youtube. Es tracta d'un "minut a minut" anomenat Insight, que fa saber als internautes quines parts del vídeo que anem a veure són més importants i a on perd interés.

Moltes vegades, quan algú ens envia un link per veure un vídeo i veiem que dura molts minuts, ens fa mandra i no el veiem, o passem ràpidament per sobre sense veure res. Doncs això és el que ens evitarà la nova aplicació de Youtube, que es presenta de forma gràfica i ens indica l'audiència del vídeo. Si aquest gràfic puja i es col·loca en una zona calenta (hot spot), significa que hi ha més gent veient el vídeo, o bé que l'estàn rebobinant per veure aquella escena. En canvi, si el gràfic baixa a una zona freda (cold spot) significa que els cibernautes es desplacen cap a una altra part del vídeo.

Un altre avantatge és que també ens permet conèixer qui ha vist el vídeo (sexe, nacionalitat, franja d'edat...). Sembla impossible, pero, deixariem de veure un vídeo si veiem que la franja d'edat que el mira ens supera de molts anys?

Com és lògic, s'ha de tenir compte creat a Youtube per accedir a aquesta aplicació, però és sens dubte una eina molt útil pel navegant. Amb això, Youtube segueix amb el seu creixement per facilitar-li una mica més la vida als cibernautes, sense ni un minut de temps per perdre.

TDT, quin futur té?

Ha arribat la TDT. Multiplicitat de canals a qualsevol hora i moment del dia. Oferta continua i variable per cadascú del perfils de casa. Ja no hi ha moment per apagar la tele. Al 2010 arriba la apagada analògica, per la qual tots tindrem accés a un gran nombre de canals. Però, realment, quin futur té la TDT al costat d'Internet? En aquest, ho tenim tot, no només els programes que ens ofereix la TDT. Podem veure tots aquests programes, pel·lícules, vídeos oferts per usuaris de tot el món, penjar vídeos nostres...

I aquest és una de les avantatges principals d'Internet al costat de la TDT: la participació del usuari. Ja no només penjant vídeos i compartint-los amb tothom conectat a la xarxa, sinó també comentant aquests vídeos, recomanant, discutint sobre els continguts...

Per una banda, es podria dir que la tele té una qualitat gràfica enorme al costat d'Internet. Youtube, per exemple, no gaudeix de gran qualitat als seus vídeos. Per contra, la gent escull veure una pel·lícula al Cinetube abans que gastar-se 6 o 7 euros anant al cinema. O també prefereix veure l’última estrena de Hollywood en mala qualitat al Cinetube que "Mogambo" a la tele. És la llei de l'última hora. Volem estar actualitzats constantment, conèixer l'últim que ha passat i veure-ho amb els nostres ulls. I això ho ofereix Internet.

En definitiva, Internet ens ofereix surfejar per la xarxa quasi sense límits, al contrari que la TDT que, a pesar de la multiplicitat de canals, té unes limitacions, com són, per exemple, la no participació de l'usuari. La TDT, segons molts, neix ja mort. Simplement, no pot ferres al costat del monstre que és Internet.

El telèfon de Google no té èxit

Això és el que sembla. El G1, el telèfon mòbil de Google que era cridat a ser el producte que li faria la competència al iPhone d'Apple, no està tenint les vendes que s'esperaven d'ell. A una setmana d’haver-lo tret al mercat, la ressonància social ha estat quasi nul·la.

El primer que es diu és que això és conseqüència de la crisis econòmica, a pesar que també s'apunta a que altres marques com Nokia o RIM trauran els seus models pròximament.

A mi hem sembla un fet estrany, perquè Google és Google. I si més no la gent no vol o no pot comprar-lo, el més habitual hagués estat que les botigues tinguessin cua només per veure el primer model que ha tret la marca més cara del món, Google. És cert que el model iPhone és més atractiu estèticament, però també és més car i segueix essent tot un èxit, a pesar de la crisi econòmica. Potser és la fama de Apple amb aquest tipus d'aparells, però de moment la gent prefereix un mòbil de la marca Apple que de la marca Google. S'haurà de veure amb el temps com evoluciona aquest nou model.

http://www.eluniversal.com.mx/articulos/50228.html

http://www.vnunet.es/es/vnunet/news/2008/10/23/el_movil_de_google_no_crea_expectacion

Botigues on-line

La llei del mínim esforç. És el que es podria pensar sobre el fenomen de les botigues on-line avui dia. Comprar tot allò que necessitem a través de la web. Ebay, Yoigo, Venca... ens ofereixen amplis catàlegs de qualsevol producte. Podem comprar roba, electrodomèstics, telèfons mòbils, cotxes, menjar... Tot és possible. Però si ens hi posem a pensar, realment, és més còmode que anar directament a una botiga física? En una d’aquestes botigues virtuals no podem provar els productes ni comprovar que la qualitat és la que es diu. Així, correm un risc de comprar un producte que realment no és el que pensem.

D’altra banda, tenim diferents botigues on-line. D’un lloc, del botigues de compra directa, com Venca, per exemple. Ens agrada una peça de roba i no hem de fer res més que escollir la nostra talla i pitjar el botó de comprar. El vertaderament complicat i incòmode són les botigues de compra per subhasta, com és el cas de Ebay. Ja no és que sigui una botiga on-line més còmode que una botiga convencional, sinó que és molt més costós de temps: hem de comprovar una i una altra vegada que ningú puja la nostra aposta dins del temps marcat, el que fa que perdem un temps, per molts, força valuós. I, el pitjor és que, una vegada comencem a comprar, entrem en una disputa entre internautes que fa què, sense que ens en adonem, posem un preu a vegades superior al d’una botiga convencional. Així, temps perdut en un producte més car del que trobaríem a una botiga física.
Finalment, el pitjor inconvenient: no sabem si el que comprem és el que se’ns diu. Un venedor pot dir que té uns pantalons marca Levis, o unes ulleres de sol Armani. Ens ho creiem i comprem. Quan arriba el producte a casa, no és de marca, però ja hem pagat i no s’hi pot fer res.

En el cas d’aquestes botigues de subhasta, és molt important valorar quines alternatives tenim, per no trobar-nos en la situació d’acabar pagant per alguna cosa falsa o de dubtosa qualitat.

El món Google

Al 1997 Larry Page i Sergei Brin creen Google com a tasca de final de carrera. Desenvolupen la tecnologia PageRank per indexar pàgines web, el que serà la vertadera clau del cercador. Aquesta tecnologia permet posicionar pàgines web segons el que es diu d'elles, i no pel que diuen elles mateixes. Amb això, Google, que no era el millor cercador quan va sortir, es "menja" Altavista i Yahoo! i es converteix, simplement, en el rei.

Què és Google avui dia? Segons la meva opinió, tot. Què seria d'un món sense Google? Volem cercar una informació... i no pensem que existeixi una altre cercador que no és Google. Volem consultar les notícies... i no mirem un diari corrent, sinó que consultem les notícies més destacades que ofereix Google. Ens avorrim, i cerquem qualsevol cosa al Google. Sempre ens és útil, ja sigui per feina o per oci.

Durant els anys, aquest cercador s'ha convertit en el centre d'un monopoli que ho controla gairebé tot. L'última adquisició clau, Youtube.

D'altra banda, tenim el sistema AdWods, un sistema competitiu i efectiu pel qual es pot contractar publicitat competint inclòs amb les grans marques mundials, ja que es basa amb una tecnologia de cost per clic, amb el qual tothom sap els diners que es gasta. Així, tothom, ja sigui una gran marca o una corrent, pot accedir a la graella publicitària.

I veient com està creixent aquest cercador, ens hem de preguntar com serà Google dins de, per exemple, cinc anys. Qualsevol cosa és creïble. Si ens preguntem a nosaltres mateixos: Podrà Google fer això? O l'altre? La resposta sempre serà si. Però a la pregunta: Aconseguirà algú, alguna vegada, desbancar Google? Quina seria la resposta?

BlackBerry respón a l'iPhone: una pantalla tàctil que fa clic

Blackberry contrataca. Si bé l' iPhone causa furor entre la societat, BlackBerry s'ha encarregat de trobar els seus defectes i crear un nou aparell millorant les funcions de l'iPhone. Segons explica ABC.es, molts usuaris de iPhone es queixen de que algunes accions es realitzen involuntàriament, ja que la pantalla es presiona amb una simple roçadura. Així, BlackBerry ha llançat al mercat la BlackBerry Storm, que reprodueix l'efecte tecla i es confirma que s'ha presionat una tecla. A més, també inclou la funció de canviar la pantalla de vertical a horitzontal i viceversa, poguent navegar per internet de les dues formes.

Per tal de ser un producte estrella, BlackBerry s'ha encarregat que no tingui defectes. La pantalla és de 3'25 pulgades i la resolució, de 480x360. A més, també s'ha anunciat des de Vodafone (que compta amb l'exclusivitat per Europa, Àsia i Oceania) que la BlackBerry Storm serà accessible per totes les butxaques, sense que la crisi actual influexi.

La BlackBerry Storm arribarà a Espanya abans de Nadal.

Amb això, segueix l'eterna lluita entre companyies de telefonia mòvil. El pròxim pas li toca a Apple. Millorarà el seu iPhone? Només cal esperar, i segurament no molt temps, ja que es tracta del món de l'avanç continu, sense cap tipus de pausa o espera.

http://www.abc.es/20081009/nacional-sociedad/blackberry-responde-iphone-pantalla-20081009.html

¿Sense ordinador?

No fa gaires anys que comptem amb un ordinador a les nostres cases. Parlem per messenger, enviem mails, editem fotografies, realitzem els nostres treballs... Ens sembla quasi impossible pensar que fa només unes dècades no existia aquest aparell. I ara ens preguntem, com ho feiem? No podem passar un dia sense comprovar el correu, mirar el fotolog d'algún amic o visitar alguna web. Es tracta de simples accions que ja fem per rutina, sense pensar-hi. De fet, si ens poses-hi'm a pensar-hi, se'ns posarien els péls de punta només de recordar com ha evolucionat tot aquest món en poquíssims anys. Des d'un ordinador que ocupava tot un edifici, a un portàtil tan lleuger com un llibre; des de la impossibilitat d'enviar un missatge a algú més enllà de la nostra llar, a tenir comunicació amb gent de tot el món instantàneament, amb la possibilitat inclús de veure aquesta persona.

El més sorprenent de tot és que, dins uns anys, el que sóm capaços de fer ara amb un ordinador ens semblarà una misèria comparat amb el que farem llavors. Enviarem olors per internet? Podrem sentir un tacte determinat? Fins a on arribarà aquest món interactiu?