95 tesis. 95 afirmacions lògiques, coherents i que ens podem arribar a fer pensar moltíssim. Començo a llegir i arribo fins al nombre 6, que em crida l’atenció. En una frase curta, senzilla i simple em revetlla la clau de l’èxit d’Internet: “La Internet hace posible tener conversaciones entre seres humanos que simplemente eran imposibles en la era de los medios masivos de comunicación”. Aquí ho tenim: Internet ens ha fet possible l’impossible fa uns anys. Podem comunicar-nos amb gent d’arreu del món, enviar arxius, fotografies, visualitzar vídeos que acaba de penjar algú d’un altre continent... Simplement és això. Internet ens fa la vida fàcil, còmode.
Seguim llegint. Arribem a la tesi nombre 9: “Las conversaciones en red hacen posible el surgimiento de nuevas y poderosas formas de organización social y de intercambio de conocimientos”. Com és el cas de Facebook, Twenty, MySpace… Xarxes socials que ens ajuden a conèixer gent, descobrir nous horitzons i, sobretot, aprendre. Coneixem l’estat d’ànim d’altra gent només entrant al nostre compte de Facebook; veiem fotos de la nit anterior i les comentem al moment amb els integrants de les fotos; ens unim a causes, agreguem nous amics... i tenim nous coneixements.
I finalment arribo fins la tesi nombre 36, que enganxo amb la 35: “Las empresas deben preguntarse a sí mismas hasta dónde llega su cultura corporativa”… “Pero primero, deben pertenecer a una comunidad”. Ens aporta això la futura clau d’èxit de les companyies? Les empreses han d’ampliar la seva visió, saber fins a on es pot arribar en l’àmbit de les noves comunicacions. Em pregunto: Seria bo que el director general d’una empresa creés un grup social al Facebook a on s’hi trobessin tots els seus treballadors? Si més no, innovador. Seria una forma de mantenir contacte directe amb els treballadors i, a més, donar a conèixer l’empresa d’una manera diferent. És el fet de pertànyer a una comunitat, ser membre d’alguna xarxa social per tal d’expandir el mercat i crear noves oportunitats.
Seguim llegint. Arribem a la tesi nombre 9: “Las conversaciones en red hacen posible el surgimiento de nuevas y poderosas formas de organización social y de intercambio de conocimientos”. Com és el cas de Facebook, Twenty, MySpace… Xarxes socials que ens ajuden a conèixer gent, descobrir nous horitzons i, sobretot, aprendre. Coneixem l’estat d’ànim d’altra gent només entrant al nostre compte de Facebook; veiem fotos de la nit anterior i les comentem al moment amb els integrants de les fotos; ens unim a causes, agreguem nous amics... i tenim nous coneixements.
I finalment arribo fins la tesi nombre 36, que enganxo amb la 35: “Las empresas deben preguntarse a sí mismas hasta dónde llega su cultura corporativa”… “Pero primero, deben pertenecer a una comunidad”. Ens aporta això la futura clau d’èxit de les companyies? Les empreses han d’ampliar la seva visió, saber fins a on es pot arribar en l’àmbit de les noves comunicacions. Em pregunto: Seria bo que el director general d’una empresa creés un grup social al Facebook a on s’hi trobessin tots els seus treballadors? Si més no, innovador. Seria una forma de mantenir contacte directe amb els treballadors i, a més, donar a conèixer l’empresa d’una manera diferent. És el fet de pertànyer a una comunitat, ser membre d’alguna xarxa social per tal d’expandir el mercat i crear noves oportunitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario