Eficàcia del banners?

És atractiu, visual, divertit, creatiu, innovador... Un banner és una forma diferent de fer publicitat, de captar l'atenció. Per tal de parar-nos a veure algun d'aquests gifts animats, ha de ser suficientment atractiu a la vista i al oïda. D'altra banda, suposa molta més planificació que un anunci als mitjans televisió, ràdio o premsa, ja que Internet és un món molt més diversificat i ampli. Per tant, la complicació a l'hora de crear un banner és doble: per una banda, l’immens estudi del perfil de consumidor que suposa, ja que si tenim un bon banner i el col·loquem a un lloc equivocat, no tindrem èxit. D'altra banda, la creativitat. L'objectiu perseguit és que a la gent li agradi el nostre banner, inclòs que el vulgui veure més d'un cop. Per això, penso que una cosa important és que aporti interactivitat, que el cibernauta ajudi a que el banner funcioni.

A pesar d'això, tampoc hem de sobrecarregar al cibernauta de informació a través de banners, ja que es produirà l'efecte "ceguesa al banner". Es tracta d'un tret psicològic que fa que, una vegada rebem molts estímuls visuals, com per exemple d'un banner, l'ignorem sense adonar-nos. Així, per més cops que li posem al davant del navegant, no li prestarà atenció.

Des dels inicis de la publicitat a Internet, els banners han evolucionat força. Ara, i per ràbia de molts, a vegades obrim una pàgina web i ens trobem amb un banner que hem de veure obligatòriament per accedir a la web, ja que ocupa tota la pantalla. Molts cops no es troba el botó de "tancar", el que fa que ens desesperem i que, jo penso, inclòs li agafem rencor a la marca que n'és protagonista.
A mi em sembla que les coses no s'han de fer així. Un banner s'ha de veure perquè és interessant, bonic o graciós, i no perquè ens obliguen a veure'l. Per tant, penso que els banners són un suport molt útil per les marques una vegada feta la investigació prèvia; a on millor que anunciar-se que a Internet?

Youtube segueix creixent

És l'última eina que ha incorporat Youtube. Es tracta d'un "minut a minut" anomenat Insight, que fa saber als internautes quines parts del vídeo que anem a veure són més importants i a on perd interés.

Moltes vegades, quan algú ens envia un link per veure un vídeo i veiem que dura molts minuts, ens fa mandra i no el veiem, o passem ràpidament per sobre sense veure res. Doncs això és el que ens evitarà la nova aplicació de Youtube, que es presenta de forma gràfica i ens indica l'audiència del vídeo. Si aquest gràfic puja i es col·loca en una zona calenta (hot spot), significa que hi ha més gent veient el vídeo, o bé que l'estàn rebobinant per veure aquella escena. En canvi, si el gràfic baixa a una zona freda (cold spot) significa que els cibernautes es desplacen cap a una altra part del vídeo.

Un altre avantatge és que també ens permet conèixer qui ha vist el vídeo (sexe, nacionalitat, franja d'edat...). Sembla impossible, pero, deixariem de veure un vídeo si veiem que la franja d'edat que el mira ens supera de molts anys?

Com és lògic, s'ha de tenir compte creat a Youtube per accedir a aquesta aplicació, però és sens dubte una eina molt útil pel navegant. Amb això, Youtube segueix amb el seu creixement per facilitar-li una mica més la vida als cibernautes, sense ni un minut de temps per perdre.

TDT, quin futur té?

Ha arribat la TDT. Multiplicitat de canals a qualsevol hora i moment del dia. Oferta continua i variable per cadascú del perfils de casa. Ja no hi ha moment per apagar la tele. Al 2010 arriba la apagada analògica, per la qual tots tindrem accés a un gran nombre de canals. Però, realment, quin futur té la TDT al costat d'Internet? En aquest, ho tenim tot, no només els programes que ens ofereix la TDT. Podem veure tots aquests programes, pel·lícules, vídeos oferts per usuaris de tot el món, penjar vídeos nostres...

I aquest és una de les avantatges principals d'Internet al costat de la TDT: la participació del usuari. Ja no només penjant vídeos i compartint-los amb tothom conectat a la xarxa, sinó també comentant aquests vídeos, recomanant, discutint sobre els continguts...

Per una banda, es podria dir que la tele té una qualitat gràfica enorme al costat d'Internet. Youtube, per exemple, no gaudeix de gran qualitat als seus vídeos. Per contra, la gent escull veure una pel·lícula al Cinetube abans que gastar-se 6 o 7 euros anant al cinema. O també prefereix veure l’última estrena de Hollywood en mala qualitat al Cinetube que "Mogambo" a la tele. És la llei de l'última hora. Volem estar actualitzats constantment, conèixer l'últim que ha passat i veure-ho amb els nostres ulls. I això ho ofereix Internet.

En definitiva, Internet ens ofereix surfejar per la xarxa quasi sense límits, al contrari que la TDT que, a pesar de la multiplicitat de canals, té unes limitacions, com són, per exemple, la no participació de l'usuari. La TDT, segons molts, neix ja mort. Simplement, no pot ferres al costat del monstre que és Internet.

El telèfon de Google no té èxit

Això és el que sembla. El G1, el telèfon mòbil de Google que era cridat a ser el producte que li faria la competència al iPhone d'Apple, no està tenint les vendes que s'esperaven d'ell. A una setmana d’haver-lo tret al mercat, la ressonància social ha estat quasi nul·la.

El primer que es diu és que això és conseqüència de la crisis econòmica, a pesar que també s'apunta a que altres marques com Nokia o RIM trauran els seus models pròximament.

A mi hem sembla un fet estrany, perquè Google és Google. I si més no la gent no vol o no pot comprar-lo, el més habitual hagués estat que les botigues tinguessin cua només per veure el primer model que ha tret la marca més cara del món, Google. És cert que el model iPhone és més atractiu estèticament, però també és més car i segueix essent tot un èxit, a pesar de la crisi econòmica. Potser és la fama de Apple amb aquest tipus d'aparells, però de moment la gent prefereix un mòbil de la marca Apple que de la marca Google. S'haurà de veure amb el temps com evoluciona aquest nou model.

http://www.eluniversal.com.mx/articulos/50228.html

http://www.vnunet.es/es/vnunet/news/2008/10/23/el_movil_de_google_no_crea_expectacion

Botigues on-line

La llei del mínim esforç. És el que es podria pensar sobre el fenomen de les botigues on-line avui dia. Comprar tot allò que necessitem a través de la web. Ebay, Yoigo, Venca... ens ofereixen amplis catàlegs de qualsevol producte. Podem comprar roba, electrodomèstics, telèfons mòbils, cotxes, menjar... Tot és possible. Però si ens hi posem a pensar, realment, és més còmode que anar directament a una botiga física? En una d’aquestes botigues virtuals no podem provar els productes ni comprovar que la qualitat és la que es diu. Així, correm un risc de comprar un producte que realment no és el que pensem.

D’altra banda, tenim diferents botigues on-line. D’un lloc, del botigues de compra directa, com Venca, per exemple. Ens agrada una peça de roba i no hem de fer res més que escollir la nostra talla i pitjar el botó de comprar. El vertaderament complicat i incòmode són les botigues de compra per subhasta, com és el cas de Ebay. Ja no és que sigui una botiga on-line més còmode que una botiga convencional, sinó que és molt més costós de temps: hem de comprovar una i una altra vegada que ningú puja la nostra aposta dins del temps marcat, el que fa que perdem un temps, per molts, força valuós. I, el pitjor és que, una vegada comencem a comprar, entrem en una disputa entre internautes que fa què, sense que ens en adonem, posem un preu a vegades superior al d’una botiga convencional. Així, temps perdut en un producte més car del que trobaríem a una botiga física.
Finalment, el pitjor inconvenient: no sabem si el que comprem és el que se’ns diu. Un venedor pot dir que té uns pantalons marca Levis, o unes ulleres de sol Armani. Ens ho creiem i comprem. Quan arriba el producte a casa, no és de marca, però ja hem pagat i no s’hi pot fer res.

En el cas d’aquestes botigues de subhasta, és molt important valorar quines alternatives tenim, per no trobar-nos en la situació d’acabar pagant per alguna cosa falsa o de dubtosa qualitat.

El món Google

Al 1997 Larry Page i Sergei Brin creen Google com a tasca de final de carrera. Desenvolupen la tecnologia PageRank per indexar pàgines web, el que serà la vertadera clau del cercador. Aquesta tecnologia permet posicionar pàgines web segons el que es diu d'elles, i no pel que diuen elles mateixes. Amb això, Google, que no era el millor cercador quan va sortir, es "menja" Altavista i Yahoo! i es converteix, simplement, en el rei.

Què és Google avui dia? Segons la meva opinió, tot. Què seria d'un món sense Google? Volem cercar una informació... i no pensem que existeixi una altre cercador que no és Google. Volem consultar les notícies... i no mirem un diari corrent, sinó que consultem les notícies més destacades que ofereix Google. Ens avorrim, i cerquem qualsevol cosa al Google. Sempre ens és útil, ja sigui per feina o per oci.

Durant els anys, aquest cercador s'ha convertit en el centre d'un monopoli que ho controla gairebé tot. L'última adquisició clau, Youtube.

D'altra banda, tenim el sistema AdWods, un sistema competitiu i efectiu pel qual es pot contractar publicitat competint inclòs amb les grans marques mundials, ja que es basa amb una tecnologia de cost per clic, amb el qual tothom sap els diners que es gasta. Així, tothom, ja sigui una gran marca o una corrent, pot accedir a la graella publicitària.

I veient com està creixent aquest cercador, ens hem de preguntar com serà Google dins de, per exemple, cinc anys. Qualsevol cosa és creïble. Si ens preguntem a nosaltres mateixos: Podrà Google fer això? O l'altre? La resposta sempre serà si. Però a la pregunta: Aconseguirà algú, alguna vegada, desbancar Google? Quina seria la resposta?

BlackBerry respón a l'iPhone: una pantalla tàctil que fa clic

Blackberry contrataca. Si bé l' iPhone causa furor entre la societat, BlackBerry s'ha encarregat de trobar els seus defectes i crear un nou aparell millorant les funcions de l'iPhone. Segons explica ABC.es, molts usuaris de iPhone es queixen de que algunes accions es realitzen involuntàriament, ja que la pantalla es presiona amb una simple roçadura. Així, BlackBerry ha llançat al mercat la BlackBerry Storm, que reprodueix l'efecte tecla i es confirma que s'ha presionat una tecla. A més, també inclou la funció de canviar la pantalla de vertical a horitzontal i viceversa, poguent navegar per internet de les dues formes.

Per tal de ser un producte estrella, BlackBerry s'ha encarregat que no tingui defectes. La pantalla és de 3'25 pulgades i la resolució, de 480x360. A més, també s'ha anunciat des de Vodafone (que compta amb l'exclusivitat per Europa, Àsia i Oceania) que la BlackBerry Storm serà accessible per totes les butxaques, sense que la crisi actual influexi.

La BlackBerry Storm arribarà a Espanya abans de Nadal.

Amb això, segueix l'eterna lluita entre companyies de telefonia mòvil. El pròxim pas li toca a Apple. Millorarà el seu iPhone? Només cal esperar, i segurament no molt temps, ja que es tracta del món de l'avanç continu, sense cap tipus de pausa o espera.

http://www.abc.es/20081009/nacional-sociedad/blackberry-responde-iphone-pantalla-20081009.html

¿Sense ordinador?

No fa gaires anys que comptem amb un ordinador a les nostres cases. Parlem per messenger, enviem mails, editem fotografies, realitzem els nostres treballs... Ens sembla quasi impossible pensar que fa només unes dècades no existia aquest aparell. I ara ens preguntem, com ho feiem? No podem passar un dia sense comprovar el correu, mirar el fotolog d'algún amic o visitar alguna web. Es tracta de simples accions que ja fem per rutina, sense pensar-hi. De fet, si ens poses-hi'm a pensar-hi, se'ns posarien els péls de punta només de recordar com ha evolucionat tot aquest món en poquíssims anys. Des d'un ordinador que ocupava tot un edifici, a un portàtil tan lleuger com un llibre; des de la impossibilitat d'enviar un missatge a algú més enllà de la nostra llar, a tenir comunicació amb gent de tot el món instantàneament, amb la possibilitat inclús de veure aquesta persona.

El més sorprenent de tot és que, dins uns anys, el que sóm capaços de fer ara amb un ordinador ens semblarà una misèria comparat amb el que farem llavors. Enviarem olors per internet? Podrem sentir un tacte determinat? Fins a on arribarà aquest món interactiu?