Facilitant la vida on-line

La usabilitat a les webs és un dels aspectes que més es tenen en compte a l’hora de crear una pàgina web. És important que quan obrim una pàgina, siguem capaços de navegar per ella sense cap tipus de esforç o complicació. Això ens aportarà una satisfacció i recordarem aquesta web per un altra cop.

Si, pel contrari, entrem a una web i tot és un caos, al principi intentarem buscar un menú o algun lloc a on clicar... Fins un punt, que acabarem sortint i cercant una alternativa a aquesta web. Per això, és necessari tenir molt en compte alguns criteris d’arquitectura digital: un menú clarament visible i fàcil de navegar, una estructura simple i senzilla, imatges col·locades de manera que no interrompin... Així, penso que és molt important comptar amb ajut professional a l’hora de crear un espai web, ja que la inversió es traduirà en satisfacció dels usuaris.

Fa uns dies vaig trobar una notícia referent a aquest tema: “Clickair renova la seva web amb prestacions ampliades”. Aquesta renovació es tracta d’un nou disseny i una nova manera de comprar bitllets d’avió, molt més simple que abans (tot i que ja era força). Entre les noves eines que incorpora, una que ens permet introduir els diners que tenim per trobar “el vol ideal”. Una altra novetat és el mapa de destinacions: abans es tractava d’una llista de noms de destinacions; ara trobem un mapa a on es poden consultar els preus de cadascun dels llocs i les últimes ofertes. Tot això, de manera molt ordenada i simple

Des de Clickair es mostra un interès cap al benefici dels usuaris. Sota el lema “Vuela inteligente”, l’empresa pretén ser líder en compra de bitllets on-line i, segons ells, donar la millor facilitat de compra és la manera de conseguir-ho.

Espanya, acusada per saturació publicitària

La Comisió Europea ha decidit portar Espanya davant el Tribunal de Justicia de Luxemburg, acusada de saturar de publicitat el panorama televisiu. Es veu que ja fa temps es donà un avís per tal que les cadenes, tant públiques com privades, controlessin els minuts de publicitat, cosa que no s’ha respectat.

Viviane Reding, comissaria responsable de Societat de la Informació, ha lamentat aquest fet, però assegura que “Espanya no ha complert amb els marges legals, a pesar de ser avisada diversos cops”. Diu que els 12 minuts de publicitat legal no es sobrepassen mínimament, sinó que a vegades arriba fins i tot a 5 minuts de més.

En la meva opinió, això és un fet força negatiu, per dos motius: primer, es satura la televisió de publicitat, amb el conseqüent gast econòmic. D’altra banda, i penso que molt més important, les conseqüències que té això per les cadenes de televisió en relació amb els telespectadors. Aquests, enfront a quasi un quart d’hora de publicitat i amb la conseqënt desesperació, acaben fent zapping o apagant la tele. Si algú, per exemple, està veient una pel·lícula per avorriment, però realment no està “enganxat”, la publicitat se li farà interminable i acabarà marxant.

Segons la Comissió Europea, Espanya era conscient d’aquest fet des de fa més d’un any, però no va arribar a prendre mesures en cap moment. Sembla ser que els beneficis en publicitat es decanten a la balança enfront de la audiència, cosa que s'hauria de revisar...

El viral i l’spot televisiu

Potser és un dels dilemes que tenen els anunciants a l’hora de llançar l’anunci del seu producte: fem spot de televisió o campanya viral? Fa temps, els anunciants penjaven l’spot a Youtube i resaven perquè tingués rellevància... amb una mica de sort l’spot era bó i despertava interès: es creaven foros, blogs on es comentava, es creava un boca-orella, etc. Personalment, penso que no s’ha d’escollir entre un o l’altre, sinó que s’ha de crear una campanya amb els dos. Però no es tracta de penjar l’spot a Youtube i esperar, sinó crear una versió adaptada al mitjà digital. La televisió i l’on-line no tenen les mateixes característiques ni molt menys el mateix públic; per tant, s’han de fer versions diferents.

Com a exemple, he trobat un spot, de l’anunciant GuitarHeroes. A la versió televisiva, apareixen quatre superestrelles de l’esport: Kobe Bryant, Michael Phelps, Tony Hawk i Alex Rodríguez. Els quatre interpreten, de manera molt animada i graciosa, una peça musical, cadascú amb un instrument. Finalment, l’spot tanca amb l’eslògan: GuitarHero: World Tour.

A la versió viral, el concepte és el mateix, però canviant els protagonistes per Heidi Klum. El mateix saló, la mateixa taula, la mateixa forma d’actuar... però amb Heidi Klum. Una idea, sens dubte, dirigida als internautes, mentre que la primera versió era pensada per televisió per abarcar més públic de diferents perfils.

El resultat, 5000 visualitzacions el primer per 1.500.000 el de la Heidi. Casualitat? O estratègia on-line?

Versió televisiva: http://www.youtube.com/watch?v=AAgj5eKm8kg
Versió viral: http://www.youtube.com/watch?v=i4x1ORED5uY

Creix l’on-line

És el que recull l’associació Interactive Advertising Bureau, que representa a la publicitat interactiva a Espanya. Les inversions al mitjà digital segueixen creixent, mentre els altres mitjans veuen com la crisi segueix afectant. Així, durant la primera meitat de 2008, la inversió se situa en 307,24 milions, quasi un 40% més que l’any passat, cosa molt positiva en una època on les inversions publicitàries baixen i baixen.

Això demostra també la maduresa que està vivint el mitjà interactiu: els enllaços patrocinats i els formats gràfics representen la major inversió i han registrat un creixement del 19,13% i del 15,22% respectivament. Es tracta d’un fet molt positiu, ja que les inversions espanyoles al mitjà interactiu comencen a assemblar-se a les d'altres països més desenvolupats al mitjà interactiu, com és el cas de Regne Unit o Alemanya.

Els principals anunciants durant aquest primer període de 2008 han estat Iberia, ING Direct, Renault, Vodafone y Fox, mentre que els llocs web amb més índex de publicació de publicitat han estat els destinats a Transports, Viatges y Turisme (17,01% del total), Finances (11,41%), Automoció (10,92%), Telecomunicacions (9,52%) y Mitjans de Comunicació, Ensenyament y Cultura (9,08%).

Tot això ens porta a una reflexió. Fa anys, quan es produïa una crisi econòmica nacional, el primer que es veia afectat era la publicitat. Si més no ara també es veu força afectada, veiem com les inversions al mitjà interactiu augmenten, el que demostra la importància de la publicitat per un anunciant. A pesar de la crisi, és important seguir mantenint una comunicació amb el públic; potser, el l'interactiu és el mitjà més eficaç, ja que no suposa un preu tan elevat com la televisió, però arriba a una gran quantitat de gent.

I, davant això, mitjans com la televisió veuen les seves inversions afectades. Potser una solució seria baixar les tarifes...

“Manifiesto del tren de claves”

95 tesis. 95 afirmacions lògiques, coherents i que ens podem arribar a fer pensar moltíssim. Començo a llegir i arribo fins al nombre 6, que em crida l’atenció. En una frase curta, senzilla i simple em revetlla la clau de l’èxit d’Internet: “La Internet hace posible tener conversaciones entre seres humanos que simplemente eran imposibles en la era de los medios masivos de comunicación”. Aquí ho tenim: Internet ens ha fet possible l’impossible fa uns anys. Podem comunicar-nos amb gent d’arreu del món, enviar arxius, fotografies, visualitzar vídeos que acaba de penjar algú d’un altre continent... Simplement és això. Internet ens fa la vida fàcil, còmode.

Seguim llegint. Arribem a la tesi nombre 9: “Las conversaciones en red hacen posible el surgimiento de nuevas y poderosas formas de organización social y de intercambio de conocimientos”. Com és el cas de Facebook, Twenty, MySpace… Xarxes socials que ens ajuden a conèixer gent, descobrir nous horitzons i, sobretot, aprendre. Coneixem l’estat d’ànim d’altra gent només entrant al nostre compte de Facebook; veiem fotos de la nit anterior i les comentem al moment amb els integrants de les fotos; ens unim a causes, agreguem nous amics... i tenim nous coneixements.

I finalment arribo fins la tesi nombre 36, que enganxo amb la 35: “Las empresas deben preguntarse a sí mismas hasta dónde llega su cultura corporativa”… “Pero primero, deben pertenecer a una comunidad”. Ens aporta això la futura clau d’èxit de les companyies? Les empreses han d’ampliar la seva visió, saber fins a on es pot arribar en l’àmbit de les noves comunicacions. Em pregunto: Seria bo que el director general d’una empresa creés un grup social al Facebook a on s’hi trobessin tots els seus treballadors? Si més no, innovador. Seria una forma de mantenir contacte directe amb els treballadors i, a més, donar a conèixer l’empresa d’una manera diferent. És el fet de pertànyer a una comunitat, ser membre d’alguna xarxa social per tal d’expandir el mercat i crear noves oportunitats.

Barack Obama: agregar com a amic

Ser el president dels Estats Units. Obama s’ha fet amb la presidència nord-americana a través d’una molt bona campanya publicitària: un vídeo promocional molt treballat que converteix els seus discursos en una cançó, eslògans memorables al estil de Kennedy, una imatge humil… i amics al Facebook. Ràpid van anar els dos candidats (Obama i McCain) a utilitzar aquestes xarxes socials per fer candidatura i arribar al major nombre possible de votants. A la primera setmana de setembre, Obama guanyava amb molt avantatge a candidat republicà: tenia 2.037.315 amics enfront dels 564.954 amics de McCain. Per la seva banda, Obama tenia 774.503 visites al MySpace, per només 198.063 de McCain.

Això demostra una clara expansió de les campanyes electorals. Si en aquestes, els dos candidats han fet un gran ús dels spots publicitaris, la xarxa no ha tingut menys protagonisme. Es podria dir que aquestes eleccions han fet història, però no només perquè ha guanyat un president de raça negra, sinó també per ésser pioneres a l’utilització de xarxes socials i eines digitals per arribar al públic votant.

Als darrers dies abans de les eleccions, Obama tenia ja més de tres milions d’amics a Facebook. Segons ell mateix, “si ets un polític compromès, has d’intentar arribar amb la teva ideologia a quanta mes gent millor”, cosa que permet Facebook, per exemple.

Això ens porta a qüestionar quina importància tindran altres eines socials com la web 2.0 a la futura comunicació política. S’acabaran les campanyes televisives? Deixarem de veure els famosos debats polítics cara a cara dels candidats? Si més no, penso que aviat podríem veure tot això a través de la pantalla d’ordinador, amb Youtube, per exemple.

Crisi! No se salva ningú...

Negar una crisi a aquestes alçades ja no és lògic. Tothom ho sap i, el que és pitjor, ho nota a la seva butxaca. La crisi ha arribat forta, i no hi ha cap sector que quedi fora. La publicitat, com és obvi, tampoc es lliura. Google Espanya, a través d’una conferència realitzada per Isabel Salazar, responsable del màrketing de producte de Google Espanya, assegura que internet serà l’únic mitjà que veurà les inversions augmentades durant els pròxims anys.

Més en concret, a través de Adwords, el servei de Google de posar anuncis per paraules, que no suposa una gran inversió per a una empresa i qualsevol pot anunciar-se al costat de gran anunciants. Ja fa temps que escoltem el nom d’aquest servei; el que és probable, però, és que quan més passi el temps és gent el conegui i inverteixi en anuncis a la web en comptes de mitjans tradicionals com són a televisió, la ràdio o la premsa.

Que ens diu això? Desapareixerà, a la llarga, la publicitat en medis tradicionals? Segons Salazar, no. Al meu parèixer, internet ha de servir com un mitjà complementari als demés. No podem posar només un anunci a la web i esperar fer-nos rics, ja que, a pesar que durant els darrers anys a connexió a la web ha crescut força, encara no és tothom que hi pot accedir. Per tant, és un risc força gran confiar només en e mitjà internet.

El que jo em pregunto és: dins cinquanta anys per posar un exemple, els anunciants fidels ara a la televisió o a revistes, migraran a internet?