La llei del mínim esforç. És el que es podria pensar sobre el fenomen de les botigues on-line avui dia. Comprar tot allò que necessitem a través de la web. Ebay, Yoigo, Venca... ens ofereixen amplis catàlegs de qualsevol producte. Podem comprar roba, electrodomèstics, telèfons mòbils, cotxes, menjar... Tot és possible. Però si ens hi posem a pensar, realment, és més còmode que anar directament a una botiga física? En una d’aquestes botigues virtuals no podem provar els productes ni comprovar que la qualitat és la que es diu. Així, correm un risc de comprar un producte que realment no és el que pensem.
D’altra banda, tenim diferents botigues on-line. D’un lloc, del botigues de compra directa, com Venca, per exemple. Ens agrada una peça de roba i no hem de fer res més que escollir la nostra talla i pitjar el botó de comprar. El vertaderament complicat i incòmode són les botigues de compra per subhasta, com és el cas de Ebay. Ja no és que sigui una botiga on-line més còmode que una botiga convencional, sinó que és molt més costós de temps: hem de comprovar una i una altra vegada que ningú puja la nostra aposta dins del temps marcat, el que fa que perdem un temps, per molts, força valuós. I, el pitjor és que, una vegada comencem a comprar, entrem en una disputa entre internautes que fa què, sense que ens en adonem, posem un preu a vegades superior al d’una botiga convencional. Així, temps perdut en un producte més car del que trobaríem a una botiga física.
Finalment, el pitjor inconvenient: no sabem si el que comprem és el que se’ns diu. Un venedor pot dir que té uns pantalons marca Levis, o unes ulleres de sol Armani. Ens ho creiem i comprem. Quan arriba el producte a casa, no és de marca, però ja hem pagat i no s’hi pot fer res.
En el cas d’aquestes botigues de subhasta, és molt important valorar quines alternatives tenim, per no trobar-nos en la situació d’acabar pagant per alguna cosa falsa o de dubtosa qualitat.
D’altra banda, tenim diferents botigues on-line. D’un lloc, del botigues de compra directa, com Venca, per exemple. Ens agrada una peça de roba i no hem de fer res més que escollir la nostra talla i pitjar el botó de comprar. El vertaderament complicat i incòmode són les botigues de compra per subhasta, com és el cas de Ebay. Ja no és que sigui una botiga on-line més còmode que una botiga convencional, sinó que és molt més costós de temps: hem de comprovar una i una altra vegada que ningú puja la nostra aposta dins del temps marcat, el que fa que perdem un temps, per molts, força valuós. I, el pitjor és que, una vegada comencem a comprar, entrem en una disputa entre internautes que fa què, sense que ens en adonem, posem un preu a vegades superior al d’una botiga convencional. Així, temps perdut en un producte més car del que trobaríem a una botiga física.
Finalment, el pitjor inconvenient: no sabem si el que comprem és el que se’ns diu. Un venedor pot dir que té uns pantalons marca Levis, o unes ulleres de sol Armani. Ens ho creiem i comprem. Quan arriba el producte a casa, no és de marca, però ja hem pagat i no s’hi pot fer res.
En el cas d’aquestes botigues de subhasta, és molt important valorar quines alternatives tenim, per no trobar-nos en la situació d’acabar pagant per alguna cosa falsa o de dubtosa qualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario