El màrketing viral s'està convertint, en els darrers temps, en una de les opcions més atractives pels anunciants: publicitat difosa a través dels consumidors, és a dir, cost molt baix i una eficàcia provada. El cas que tots recordem és "Amo a Laura", potser la campanya per la qual una gran part de la societat es va interessar pel tema del màrketing viral. Recordo el primer cop que vaig veure el vídeo. Un amic meu me'l va mostrar, rient: "Mira això al Youtube: és molt bó!". I així el vídeo anava corrent de persona en persona, o de milions de persones en milions de persones. Però, algú sabia realment de que es tractava "Amo a Laura" en un primer moment?
Em sembla recordar que van haver de passar setmanes, fins que a final una responsable de MTV Espanya va donar una entrevista per aclarir que "Amo a Laura" no era més que una campanya de publicitat. "Publicitat? De què? Què anuncia?", es preguntaven molts... I així va començar a sortir a la llum la campanya al complert. A pesar d'això, la gent seguia mirant el vídeo i seguia rient amb ell. Una cançó enganxosa, uns personatges claus, un vestuari i ambientació massa cutres per ésser reals... En definitiva, un gran encert de vídeo que va funcionar de manera molt eficaç. Tant que no va quedar un sol informatiu o programa de televisió sense comentar-lo o fer entrevistes als seus protagonistes (Buenafuente). També recordo què, amb el temps, no sé si per qüestions de reflotar-lo o simplement per problemes, es va canviar una de les actrius del vídeo, al·legant "que era una pecadora".
Després d'aquest vídeo en van venir d'altres, aprofitant la tirada que tenien els vídeos de publicitat viral. Un exemple, "Levántate ZP", al qual se li robava la cadira a president del Govern. Però, així de bones a primeres, algú recorda quin producte publicitava "Levántate ZP"? Jo, no.
El que vull dir és que el màrketing viral pot arribar a ser na molt bona opció, sempre i quan quedi molt clar a la ment dels consumidors el que es publicita. Sinó, correm el risc que, a pesar que el cost sigui baix, ens quedem només amb un vídeo divertit i no recordem el producte o servei. Per la meva part, hem sembla que la publicitat viral té molt futur i es sabrà aprofitar sens dubte.
Em sembla recordar que van haver de passar setmanes, fins que a final una responsable de MTV Espanya va donar una entrevista per aclarir que "Amo a Laura" no era més que una campanya de publicitat. "Publicitat? De què? Què anuncia?", es preguntaven molts... I així va començar a sortir a la llum la campanya al complert. A pesar d'això, la gent seguia mirant el vídeo i seguia rient amb ell. Una cançó enganxosa, uns personatges claus, un vestuari i ambientació massa cutres per ésser reals... En definitiva, un gran encert de vídeo que va funcionar de manera molt eficaç. Tant que no va quedar un sol informatiu o programa de televisió sense comentar-lo o fer entrevistes als seus protagonistes (Buenafuente). També recordo què, amb el temps, no sé si per qüestions de reflotar-lo o simplement per problemes, es va canviar una de les actrius del vídeo, al·legant "que era una pecadora".
Després d'aquest vídeo en van venir d'altres, aprofitant la tirada que tenien els vídeos de publicitat viral. Un exemple, "Levántate ZP", al qual se li robava la cadira a president del Govern. Però, així de bones a primeres, algú recorda quin producte publicitava "Levántate ZP"? Jo, no.
El que vull dir és que el màrketing viral pot arribar a ser na molt bona opció, sempre i quan quedi molt clar a la ment dels consumidors el que es publicita. Sinó, correm el risc que, a pesar que el cost sigui baix, ens quedem només amb un vídeo divertit i no recordem el producte o servei. Per la meva part, hem sembla que la publicitat viral té molt futur i es sabrà aprofitar sens dubte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario