La Comisió Europea ha decidit portar Espanya davant el Tribunal de Justicia de Luxemburg, acusada de saturar de publicitat el panorama televisiu. Es veu que ja fa temps es donà un avís per tal que les cadenes, tant públiques com privades, controlessin els minuts de publicitat, cosa que no s’ha respectat.
Viviane Reding, comissaria responsable de Societat de la Informació, ha lamentat aquest fet, però assegura que “Espanya no ha complert amb els marges legals, a pesar de ser avisada diversos cops”. Diu que els 12 minuts de publicitat legal no es sobrepassen mínimament, sinó que a vegades arriba fins i tot a 5 minuts de més.
En la meva opinió, això és un fet força negatiu, per dos motius: primer, es satura la televisió de publicitat, amb el conseqüent gast econòmic. D’altra banda, i penso que molt més important, les conseqüències que té això per les cadenes de televisió en relació amb els telespectadors. Aquests, enfront a quasi un quart d’hora de publicitat i amb la conseqënt desesperació, acaben fent zapping o apagant la tele. Si algú, per exemple, està veient una pel·lícula per avorriment, però realment no està “enganxat”, la publicitat se li farà interminable i acabarà marxant.
Segons la Comissió Europea, Espanya era conscient d’aquest fet des de fa més d’un any, però no va arribar a prendre mesures en cap moment. Sembla ser que els beneficis en publicitat es decanten a la balança enfront de la audiència, cosa que s'hauria de revisar...
Viviane Reding, comissaria responsable de Societat de la Informació, ha lamentat aquest fet, però assegura que “Espanya no ha complert amb els marges legals, a pesar de ser avisada diversos cops”. Diu que els 12 minuts de publicitat legal no es sobrepassen mínimament, sinó que a vegades arriba fins i tot a 5 minuts de més.
En la meva opinió, això és un fet força negatiu, per dos motius: primer, es satura la televisió de publicitat, amb el conseqüent gast econòmic. D’altra banda, i penso que molt més important, les conseqüències que té això per les cadenes de televisió en relació amb els telespectadors. Aquests, enfront a quasi un quart d’hora de publicitat i amb la conseqënt desesperació, acaben fent zapping o apagant la tele. Si algú, per exemple, està veient una pel·lícula per avorriment, però realment no està “enganxat”, la publicitat se li farà interminable i acabarà marxant.
Segons la Comissió Europea, Espanya era conscient d’aquest fet des de fa més d’un any, però no va arribar a prendre mesures en cap moment. Sembla ser que els beneficis en publicitat es decanten a la balança enfront de la audiència, cosa que s'hauria de revisar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario